si4
1 1 conj. [LC] En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre.
1 2 conj. [LC] Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap.
2 1 conj. [LC] Amb el verb de la proposició principal en condicional, en el cas, merament suposat, en què. Si li ho deies, no s'ho creuria. Si callessis, ho sentiries. Si haguessis vingut, l'hauries vist.
2 2 conj. [LC] Introdueix una exclamació amb què s'expressa el desig que una cosa s'esdevingui. Si pogués anar-hi! Si hagués pogut trobar-lo!
2 3 [LC] si no loc. conj. Altrament 2. Claveu-ho; si no, caurà. Has d'ésser bon minyó; si no, et castigaran.
3 conj. [LC] Concedint que... Si calla no és perquè cregui que no té raó. Si té diners, els seus afanys li costen. Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre.
4 conj. [LC] Serveix per a reemplaçar un que darrere el que que introdueix el segon terme d'una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa.
5 [LC] si, doncs loc. conj. Expressa l'única condició en què una cosa pot deixar d'ésser, d'esdevenir-se.
6 [LC] si que loc. conj. Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., davant d'una constatació. Si que triga! Si que anem bé!
7 [LC] si bé loc. conj. Encara que. He fet patir la família, si bé no n'era conscient. Si bé és provisional, aquesta instal·lació ens permet tenir llum elèctrica mentre durin les obres. Aquests compassos recorden, si bé de lluny, un concert de Vivaldi.
